Tipo… què?

Això és segurament el primer que passa pel cap de molts al trobar-se amb la paraula TIPOGRAFIA. Doncs resulta que aquest terme és la porta d'entrada a un món desconegut i críptic tan allunyat de la quotidianitat de la majoria de les persones com ho són la física quàntica o l'escala pentatònica. I és completament normal que això sigui així. No tots hem de saber de tot i la tipografia és un d'aquests temes que no solen interessar perquè, per començar, no ho percebem ni tan sols com un tema en si mateix, creiem que amb saber llegir ja en tenim prou, i fins a cert punt és veritat.

També és veritat que com a organitzadors d'esdeveniments culturals i interessats en festivals i lleure culturals és essencial conèixer el món de la tipografia, els seus mecanismes i el seu funcionament perquè així aprofundirem una mica en el coneixement d'una de les principals eines que tens per comunicar-te amb els assistents i el públic de les teves esdeveniments, la paraula escrita. Com ja sabràs, tens a la teva disposició infinitat de canals amb els quals comunicar-te amb el públic de les teves esdeveniments, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients però tots ells amb la mateixa combinació de dos recursos comunicatius essencials: la paraula i la imatge.

De què em serveix això?

Per què hauries de conèixer més en profunditat com funciona la comunicació escrita per millorar l'experiència dels assistents als teus esdeveniments culturals? Doncs molt senzill, pel mateix motiu que algú que condueix un cotxe necessita, a més de saber conduir, saber usar els eixugaparabrises i posar els intermitents, per exemple. Perquè necessita aquells coneixements que, tot i no ser imprescindibles per a realitzar l'acció en si mateixa, li permeten utilitzar a voluntat el màxim de recursos que la conducció posa al seu abast i així poder millorar la conducció.

De la mateixa manera, els organitzadors de festivals culturals, que creen textos dirigits al seu públic, tindran al seu abast els recursos que els textos i les paraules posen a la seva disposició per comunicar molt millor i fer arribar el missatge desitjat, tenint així més control sobre el que es comunica.

Amb tot aquest coneixement nou podràs crear missatges més atractius, amb més sentit i molt més agradables de llegir, millorant així l'experiència dels assistents al teu esdeveniment. Per exemple, sabràs què modificar per encabir aquest paràgraf que no cap al flyer del teu esdeveniment sense que el text deixi de ser llegible evitant així que ningú ho vulgui llegir o directament que no es pugui llegir. O sabràs quin tipus de lletra utilitzar en funció del tipus d'esdeveniment per què el que dius concordi perfectament amb el com ho dius.

Flyer per un museu d'art i escultura. Exemple d'ús d'un tipus de lletra d'aspecte antic i solemne.

Cartell per a una fira gastronòmica. Exemple d'ús d'un tipus de lletra informal i que sembla escrit a mà.

Tots som lectors

En general solem tenir contacte només amb el resultat del que es cou en aquest món i desconeixem tota la resta, és a dir, tots som usuaris finals del fruit de la feina dels tipògrafs sense necessitat de conèixer les interioritats del seu funcionament i treball. Però amb això n'hi ha prou perquè, sent usuaris de tipografies estem intervenint en la part més rellevant de totes, el moment que justifica tot el treball que hi ha darrere, on passa la màgia de veritat, la lectura.

Llegint estem utilitzant les tipografies en mode receptor i amb aquest simple fet (no és per res simple, un dia en parlarem) estem posant en marxa una infinitat de mecanismes, percepcions i interpretacions que afecten el missatge que acabem entenent quan llegim.

Justament perquè ens interessa saber què passa al cap del nostre públic quan llegeix els nostres cartells, posts o programes hem de conèixer abans els factors que intervenen en la comunicació escrita, i això és el que veurem avui: tots els conceptes que juguen un paper en la comunicació escrita, o el que és el mateix, conceptes de tipografia

En realitat, de què parlem quan parlem de tipografia?

De lletres, sí, de lletres. Una tipografia és una lletra, un tipus de lletra, un dels molts que hi ha. És una lletra, o més aviat un grup de lletres, totes les de l'alfabet. Tot el conjunt de lletres, accents, signes de puntuació, números, majúscules i minúscules són una tipografia. D'aquests conjunts hi ha infinitat, cada dia hi ha més perquè els tipògrafs creen de nous.

Però, una lletra sola és una tipografia? No, una A no és una tipografia. Una A pertany a una tipografia, forma part d'un tipus de lletra únic, és una part d'aquest conjunt de lletres, accents ... que anomenem tipografia.

Si ampliem una mica el focus veurem que tipografia no són només les lletres i la infinitat de tipus diferents que existeixen sinó que també inclou les relacions que s'estableixen entre elles. Així, la tipografia com a disciplina tracta de lletres i totes les relacions internes entre les seves formes, però també dels conjunts ordenats de lletres, és a dir, les paraules, i totes les relacions internes que també s'estableixen entre elles. Però la cosa no acaba aquí, també estudia els conjunts de paraules, és a dir, els textos i les relacions internes que s'estableixen entre elles. Amb això ja podem començar a intuir l'extens abast i complexitat que comporta la tipografia en el seu sentit més ampli.

Lletres

A què ens referim al parlar de les relacions internes entre les formes de les lletres? Com diria Jack l'Esbudellador, anem per parts. Primer hi ha l'anomenada anatomia de la tipografia. Com si d'un cos humà es tractés, cadascuna de les parts en què es pot dividir una lletra té el seu nom específic. Així, les lletres tenen braços, orelles, ulls i espatlles com les persones, però també tenen àpexs, cues, serifas i fins i tot llàgrimes.

“Anatomía Tipográfica” de Pedro González (Peggo Fonts) amb llicència de CC BY-NC-SA 2.0

Totes aquestes parts, en cada tipus de lletra, tenen la seva forma única i diferent d'altres tipus de lletra, però comparteixen amb aquestes altres l'estructura que les fa equivalents. Els tipògrafs dissenyen aquestes parts i "dibuixen" la seva forma tenint en compte totes les altres. Si us interessa saber més sobre l'anatomia de les lletres podeu llegir el següent article (https://tiposconcaracter.es/anatomia-de-la-tipografia/).

Després existeixen les proporcions i relacions que s'estableixen entre totes aquestes parts: com la forma d'unes afecta les altres, com l'espai buit entre les seves parts pot desequilibrar-les o què posar, treure i moure perquè sembli equilibrada. Fixeu-vos que he dit "sembli" i no "sigui" perquè en tipografia, encara que pugui sonar malament, sovint és més important el que sembla que el que és en realitat.

En el món de la tipografia s'utilitzen trucs, artificis i efectes òptics per aconseguir que determinada lletra tingui un aspecte equilibrat o sigui percebuda com hauria. Per la forma que té de funcionar la nostra visió sovint passa que les formes geomètricament perfectes no ens semblen visualment perfectes.

Paraules

Hem dit que la tipografia també estudia la forma de les paraules i les seves relacions internes i així és. Les paraules són conjunts de lletres juxtaposades en cert ordre per tenir significat. L'alfabet llatí (que és el que utilitzem per al català i que comparteixen moltíssimes altres llengües) consta de 26 lletres; imagineu la quantitat enorme de possibles combinacions entre elles.

D'una banda cal aconseguir que la forma de cada paraula tingui certes característiques que la vinculin amb altres paraules escrites amb el mateix tipus de lletra, ha de tenir el mateix estil. Això es pot aconseguir utilitzant alguns recursos visuals.

Després existeix una altra classe de relació interna que s'estableix entre les lletres i que se centra en l'espai buit que hi ha entre elles. En tipografia en diem espaiat, o kerning, i tracking, i tenen a veure amb la quantitat d'espai buit que el dissenyador defineix per a cada parell de lletres que vagin juntes. Per exemple, hi ha lletres que quan van una darrera l'altra l'espai que les separa ha de ser menys que l'espai que separa totes les altres. En canvi hi ha altres que han de tenir major espaiat que les altres.

Textos

Finalment, la tipografia també tracta de la forma dels textos i de les relacions entre les seves parts i variables. Però, els textos tenen parts? Sí, un paràgraf, per exemple, és una part dels textos; el marge d'espai buit fins al final de la pàgina és una variable dels textos.

Així, la longitud de les línies d'un text és crucial per a la seva llegibilitat, o dit d'una altra manera, la quantitat de lletres que tingui una línia de text la fa més o menys difícil de llegir. Un altre exemple és la distància entre les línies de text, o a quin costat es justifica, o la distància buida fins al final del full de paper.

Amb això s'acaba un article en què hem entrat a vista d'ocell en el món de la tipografia per veure què significa, què fa algú que treballa en tipografia, quin és l'abast del seu camp i quins factors estan implicats en la creació i ús de la tipografia. Ara tenim una idea de tots els factors que intervenen en la comunicació escrita i, per tant, sabem que podem jugar per crear els millors missatges per al públic del nostre esdeveniment cultural. Coneixem els recursos que tenim al nostre abast com a creadors de missatges per aconseguir que el que comuniquem al nostre públic s'ajusti perfectament al que volem transmetre i així evitar missatges contradictoris. Ara sabem que, per exemple, es pot ajustar la distància entre les línies d'un text perquè hi càpiga més contingut en l'espai destinat a un text; o que podem triar tipus de lletra diferents per a un concert de rock o per a una fira infantil.

En següents articles anirem veient més coses de tipografia que ens ajudaran a entendre millor la relació entre l'eina (lletres) i les persones (el nostre públic) i així aconseguir que els nostres missatges s'ajustin perfectament amb la idea que volem comunicar i siguin inevitablement seductors.

Hi ha res més concret que t'agradaria saber sobre la tipografia? Vols saber una mica més de la famosa Times New Roman? O en quins casos és millor utilitzar la Comic Sans? Has tingut alguna experiència amb la tipografia que ens vulguis explicar? Quines tipografies coneixes? O si simplement vols explicar-nos què t'ha semblat l'article no dubtis a deixar el teu comentari o escriure'ns directament.

Fins aviat!